Roda de premsa al Viver de Badalona

Comunicat de premsa

Balanç de Badalona Acull - curs 2021-2022

Els principals indicadors de pobresa situen Badalona entre les ciutats catalanes més perjudicades. Els índex d’atur, desnonaments, absentisme escolar, nivells de formació, accés als subministres bàsics, entre d’altres, mostren clarament la greu problemàtica socioeconòmica que patim.

Segons les dades recentment publicades, d’entre les ciutats equiparables, la nostra és la que menys recursos per habitant destina per atendre les necessitats socials. La combinació d’aquests 2 paràmetres ens dona com a resultat el panorama greu i preocupant que avui tenim.

Aquesta pobresa és manifesta sobretot en alguns barris i especialment en algunes zones d’aquests, a on clarament podem parlar de pobresa crònica, de vulnerabilitat enquistada, provocada en el temps per diferents circumstàncies i que afecta a diferents aspectes de la vida de les persones.

Els efectes de la pandèmia també han caigut amb més duresa a les zones més pobres i més precaritzades, situant Sant Roc i La Salut entre els barris de Catalunya amb més contagis.

La moció de censura i el canvi de govern de novembre de 2021, sens dubte que ha significat un apropament amb les entitats socials i una actitud oberta a la col·laboració, que abans no existia.

La interlocució amb el govern municipal ha estat gairebé sempre amb el regidor de “Protecció Social a les persones”, amb qui hem tingut una relació fluïda i ens hem sentit escoltats en les nostres demandes i propostes, sovint coincidents.

A la pràctica però, els resultats no han estat en la línia de les converses i la majoria de temes concrets i sobre tot les qüestions de fons, les grans polítiques d’acció social, no s’han resolt.

Si durant el curs 2020-2021 el tràgic incendi de la nau del carrer Guifré, va ser un element que va requerir molta dedicació de les entitats solidàries agrupades a Badalona Acull, aquest curs ha estat el desnonament de la nau del carrer Progrés el que ha sacsejat les entitats solidàries i ens ha requerit una gran dedicació en forma de suport material i social que encara continua. El “decret d’emergència” impulsat per l’Ajuntament va permetre donar aixopluc a una cinquantena de persones afectades un període de tres mesos.

Durant aquest temps, es va treballar per la inclusió de tothom i es va fer l’acompanyament per a tota mena de gestions, mantenint  reunions periòdiques de seguiment amb persones afectades i el regidor de Serveis Socials, amb l’objectiu de cercar vies per la normalització de la situació de les persones afectades. Es va avançar en alguns aspectes, l’ajuntament es va adherir al programa ACOL i en va sortir l’acord d’un any de treball per a 6 persones, que ha de ser efectiu els propers mesos. Dotar de padró alguna persona que no el tenia, gestionar altres papers (passaports perduts o caducats, targetes sanitàries...) Però no es va aconseguir cap habitatge en lloguer i la majoria dels afectats continuen malvivint en altres naus, locals o pisos ocupats.

El padró és una peça clau per a l’accés a molts drets socials i entenem que el seu tràmit s’ha de facilitar al màxim. Per això hem seguit treballant per a aconseguir un protocol senzill i que sobretot doni atenció clara a les situacions més problemàtiques com son les persones que viuen en habitacions rellogades o tot el que es coneix com a  “Sense Domicili Fix”. Tenim el compromís verbal del Regidor de que aquest mes de juliol, Badalona tindrà un protocol que doni solució a aquests problemes i que agilitzi la resolució de la resta de situacions complicades.

L’accés a l’habitatge i subministraments bàsics continua sent el gran problema, que va a més, que te com a màxima expressió els desnonaments i l’anomenat “sensellarisme”, però que sens dubte es tracta d’un aspecte transversal del que se’n deriven múltiples conseqüències humanes i socials (menors, gent gran, malalties...)

Davant d’això no coneixem cap proposta d’actuació per disposar d’oferta d’habitatge assequible, al nostre entendre això passa inevitablement per tractar-ho amb els grans propietaris, a part de mesures més a llarg termini.

És una vergonya per al sistema social que vivim, veure com famílies vulnerables amb menors, perden l’habitatge i es queden al carrer perquè amb l’arribada del turisme no hi ha pensions per atendre les urgències! Insistim en les prioritats i la voluntat política, recentment s’ha demostrat que quan es vol es pot.

Valorem molt positivament l’anunci fet pel regidor Torrents, en el sentit que l’Ajuntament disposaria ben aviat d’un alberg per a prop de 200 persones. Esperem que es concreti i no passi com amb altres temes de la nostra ciutat.

 A nivell més general, la nova llei catalana i les pròrrogues del decret “Covid” estatal, estan ajornant el que podria haver estat i probablement serà un allau contra el que poca cosa hi podrem fer.

Igual que el padró, els informes de serveis socials són bàsics en molts procediments. En processos de negociació amb grans tenidors, pels recursos als jutjats en causes de desnonament, per a l’obtenció de subministraments bàsics, ajuts alimentaris etc Per això segueix sent molt important l’acompanyament de persones i famílies en les seves gestions, encara més davant l’increment de tràmits online i el desconeixement que hi ha sobre la sol·licitud de la RGC i l’IMV i les possibilitats de recurs en cas de denegació. 

Encara seguim cobrint una part de la demanda d’aliments, amb recursos sorgits de la solidaritat i el suport ciutadà. Reivindiquem una vegada més l’aplicació de la tarja moneder com a millor mètode de suport a les necessitats d’alimentació i altres i lamentem que aquest govern municipal tampoc hagi estat capaç d’impulsar-la. 

Hem organitzat xerrades (padró, llei d’habitatge...) i convocatòries de posicionament públic de suport o oposició a fets i situacions que afecten als drets de les persones i els pobles. Concentracions a la Plaça de la Vila en suport del poble Palestí, contra la invasió d’Ucraïna, contra els recents assassinats a la tanca de Melilla o el concert amb músics d’Ucraïna al teatre Zorrilla.

Actualment participem a la campanya per una ILP “Para una regularización extraordinaria para personas extranjeras” que s’està realitzant a nivell estatal, recollint signatures a tots els actes públics als que participem.

És clar, i ja vam manifestar la nostra decepció en la presentació de les línies bàsiques del nou govern, que NO HI HA UNA PRIORITAT FERMA PER A FER FRONT A LA CRISI SOCIAL DE BADALONA.

Seguim pendents d’una estratègia definida de lluita contra la precarietat en general, habitatge, subministraments, alimentació, atenció social, emergències... Ni s’ha explicitat quins son els objectius, ni com es pensen assolir, ni tampoc s’han reforçat les estructures ja existents amb recursos humans, materials i competencials (OLH, SBAS, Consorci Badalona Sud...)

Els dèficits d’atenció social que pateix la ciutat, es deuen en gran mesura a la insuficiència de recursos, és a dir a les prioritats inversores dels governs, però també a la manca de direcció i definició en la manera de gestionar, que ha de ser un reflex també d’aquestes prioritats. Tenir clar que es vol i a partir d’aquí com ho farem. L’esforç i la voluntat de moltes professionals no és suficient, sense els recursos i les línies clares. 

Les dades de la Taula del 3er Sector són esfereïdores i ja hem dit que la nostra ciutat n’és capdavantera. Pràcticament el 30% de la població catalana viu en la pobresa i l’exclusió, d’aquestes més de 890.000 es troben en situació de pobresa severa i més de 350.000 son persones que tot i treballar, no poden fer front a les necessitats més bàsiques.

Per això reclamem un PACTE DE CIUTAT PER ACORDAR UN PLA INTEGRAL DE LLUITA CONTRA LA POBRESA, que sigui la màxima prioritat de govern i oposició municipal, dotat de recursos de tot tipus i suficients, que faci front a les emergències, si, però que vagi fins els problemes estructurals amb línies de treball concretes i valentes.

BADALONA ACULL

Badalona, juliol 2022