Xerrada de Nadia Ghulam: Recolzant les dones i les nenes afganeses cada dia
Crònica de la xerrada a càrrec de Nadia Ghulam. Presenten Angelina Lecha de STOP Mare Mortum i Montse Ventura d'Els Verds de Badalona, al Casal de la Solidaritat Can Pepus. 07/11/2022.
Des d'Els verds de Badalona hem impulsat aquesta xerrada perquè l'ecologisme abarca a més a més de la defensa de la natura altres aspectes que són primordials per la continuïtat de la vida (humana?) en la Terra.
L'ecologisme (o nosaltres?) també està compromès amb la pau i el desenvolupament sostenible, amb la justícia ambiental i econòmica i amb la cooperació internacional. Estudis recents diuen que any rere any augmenta la desigualtat social i que això provoca més contaminació global i aguditza l'emergència climàtica, que cal una redistribució més equitativa dels recursos i la riquesa per aspirar a un futur sostenible on tothom pugui gaudir d'una vida digna.
No podem apartar la mirada dels problemes que avui instiguen amb més crueltat moltes parts del nostre món.
Fa mig segle que l'ONU va aprovar aquell 0'7% que havien de destinar dels seus pressupostos els governs a la solidaritat internacional. També a BDN en un acte que tancava el curs 97/98 de la fundació Olof Palme de BDN es va demanar que l'ajuntament destinés a aquest tipus de projectes el 0'7% del seu pressupost municipal. En l'actualitat, Catalunya destina un 0'2%...i Badalona?
Amb el panorama mundial actual es fa necessari divulgar els problemes, però encara més donar a conèixer les persones i entitats que lluiten per canviar aquestes injustícies.
Ens sentim molt orgulloses de saber que a Badalona hi ha moltes persones anònimes que treballen en aquest sentit. Un d'aquests col·lectius és Badalona Acull, que engloba a diferents entitats de les que avui en tenim a dues representants, dues dones valentes que cadascuna des del seu àmbit lluitant per un món millor:
La Nadia Ghulam és una dona afganesa (Afganistan, país clau per a la geopolítica internacional, amb una guerra enquistada des de fa més de 50 anys), activista pels drets humans , escriptora (llibres com El secret del meu turbant, Contes que em van curar, La primera estrella de la nit, El país dels ocells sense ales i l’últim: Ponts per la pau) educadora social, refugiada amb refugi.
La Nadia és una dona amb molta experiència en els NO DRETS:
No dret a una infància, adolescència i joventut normals. La guerra els hi ha pres.
No dret a la salut. La bomba que va caure a casa seva li ha condicionat la salut per sempre.
No dret a l’educació. Al seu país les nenes i les dones tenen prohibit anar a l’escola i estudiar un cop han finalitzat primària.
No dret a treballar per sobreviure. Al seu país les dones tenen prohibit treballar. Es va fer passar per noi per tal de poder mantenir a la seva família doncs l’únic home que va quedar viu després del bombardeig, el seu pare, estava malalt.
No dret a una vida digna, no dret a viure en pau…i continuaríem amb molts “no drets “més.
Malgrat les adversitats, ha aconseguit sortir endavant.
La seva infantesa i joventut no han tingut res a veure amb les nostres, tampoc la seva vida de persona adulta. La seva lluita tampoc s’assembla a les nostres: nosaltres ho fem sense jugar-nos-hi res. Ella es juga la vida i la seva família es veu amenaçada.
Un cop ha pogut sortir d’aquell infern que és l’Afganistan el seu objectiu vital és ajudar a les dones i nenes del seu país a que puguin seguir estudiant. Treballa incansablement a través de la Fundació PONTS PER LA PAU per aquest objectiu. El seu camp de batalla .es l’educació de dones i nenes afganeses. També ajuda si pot a aquelles que intenten sortir del país
De l’experiència pel seu pas pel camp de refugiats de Jalalabad va agafar la consciència de que tota persona mereix dignitat per sobre de tot i te dret a viure en pau. Molts dels que anomenem refugiats, porten anys en condicions indignes malvisquen en camps esperant el refugi que Occident els vulgui donar.
La Nadia, sempre que te ocasió denuncia la situació en que es troben migrants i refugiats.
Posa de manifest la hipocresia dels governants i de les institucions internacionals ja que els drets mínims dels refugiats no es respecten i els camps es converteixen en centres de detenció on el temps és infinit. Així com denuncia la situació de les dones i nenes del seu país, aconseguint així que Occident sàpiga què hi passa.
Nadia, gràcies per la teva lluita. I perdó per la nostra involuntària, indirecta però certa complicitat en la situació del teu país i en totes les guerres en que Occident hi pren part d’una manera o altra.